El ball. El punteig és de punt de costat a ritme de vals. Consta de 16 compassos repartits en dues parts. La primera és reposada i solemne; la segona és picada però manté el ritme de vals. Això l'enquadra al gènere romàntic. El ball acaba en risto.
Fins la segona dècada del segle actual, les parelles es reunien a la plaça, però després s'incorporà la cercavila pel nucli antic, seguint el ritme de pasdoble que interpreta la cobla. Quan s'entra a la plaça, se salta a la manera de galop; els braços alçats, segueixen el moviment del cos. La noia, per influència dels esbarts, duu un mocadoret blanc que voleia rítmicament.
En acabar el tomb, queda format un cercle i les parelles paren per reposar i donar temps als músics perquè s'instal·lin damunt d'una tarima amb cadires. Amb el primer acord, les parelles es donen les mans en posició de galop. Al segon acord el noi passa la balladora davant seu, excepte el fadrí major, que encapçala la rotllana amb la seva majorala. Al tercer acord les noies es donen les mans i obre el fadrí, formen un cargol que s'estreny fins que el desfà la segona 
balladora. Mentre, les companyes passen rossant la parella capdavantera, i quan ja han retornat davant del seu ballador, els fadrins majors inicien formalment el ball. Comença ara la dansa per parelles. Cada ballada consta de quatre parts:

Figura 1
Abans de seguir amb l'acurada explicació d'Elvira Farràs, volem que veieu la distribució i moviments que venen indicats en el llibre "El Risto", editat per Altafulla, l'any 1987, sota el títol "danses catalanes que encara es ballen" amb la supervisió del "Sac de Danses". Dels punts del Ball Cerdà en diu que són de: Pla de costat i de "Risto". El llibre també ens parla del moviment dels dansaires i és un recopilatori de les danses més populars, i encara vives, de Catalunya.
Figura 2
A la figura de l'esquerra ens mostra la col·locació inicial, mentre que a la segona fa referència al moviment.


 
COMENÇA LA DANSA PER PARELLES
Cada ballada consta de quatre parts:
1a.- 8 compassos. El noi surt de la rotllana i condueix la seva parella al mig de la plaça. Donant la mà dreta a la noia i amb els braços alçats, avancen, fent punt de perdiu mentre remenen el cos cap a la dreta. Així fan un quart de cercle i acaben en risto.
2a.- 8 compassos. Sense moure's del centre es deixen les mans. El noi passa les mans darrera l'esquena i la noia s'aixeca un xic la faldilla amb les dues mans i encarats fan un quart de cercle. La noia segueix al noi, que balla endarrera, i s'acaba amb una volta que fa la noia.
3a.- 8 compassos. El ritme s'accelera. El noi persegueix la noia mentre fan un quart de cercle, contra horari. Quan acaba aquesta part, la noia gira sobre si mateixa.
4a.- 8 compassos. El noi es queda al lloc que ocupava al final de l'última seqüència. Dóna la mà a la noia i li fa donar un tomb sencer formant una circumferència. Acaben en risto
Finalment, de bracet, retornen a la rotllana i així, successivament, ballen totes les parelles. El ball, però, no acaba aquí. Les noies van a buscar un casat gran, normalment el pare o l'avi. Els ofereixen la barretina i ballen plegats el Ball cerdà, generalment dues vegades seguides. En aquest moment la dansa perd l'aire cerimoniós però guanya simpatia. Les balladores guarden les maneres, però les seves parelles fan el que poden. Els anys no perdonen!

 
Pàgina anterior

 
Els meus agraïments a Elvira Farràs (l'Elvireta), autora d'aquest escrit, ànima des de fa anys del Ball Cerdà i sense l'aportació de la qual no hagués estat possible gaudir d'aquesta magistral documentació.
Per cert... encara manca parlar del vestuari. Tot arribarà, paciència!


Torna a la pàgina principal


Free Web Hosting