A una hora de camí des de la vila d’Organyà, a peu clar, es troba la Font Bordonera, una de les més belles i abundants de tot el Pirineu, i que marca l’inici del riu de Fontanet, que més avall corre planer fins a desguassar al Segre.
El paratge natural que l’envolta és també d’una indubtable bellesa poblada per arbres i arbustos, especialment boixos grans i frondosos que fan una ombra agradable els dies d'estiu quan el sol escalfa de valent. La gent d'Organyà sempre ha estat molt cofoia i gelosa de la seva font. Tant és així que a les darreries del segle XIX, cada any un dia assenyalat, hi pujava el pregoner acompanyat d’un membre de l’Ajuntament i publicava un ban que deia que seria castigat qualsevol que arranqués un boix o capgirés una pedra de l’entorn de la font.
Com tots els grans tolls d’aigua calcària, la Bordonera i el seu riu, el Fontanet, han produït amb el pas dels segles i els mil·lenis una gran quantitat de tosca. Aquesta pedra d’un to una mica groguenc, esponjosa i lleugera, que es deixa serrar, tallar i treballar amb molta facilitat, ha estat usada pels avantpassats per bastir nombrosos cellers de les cases de la vila. La mateixa església de Santa Maria té l’absis amb bona part construït amb aquesta pedra porosa, lleugera i molt resistent als agents atmosfèrics, que es manté ferma malgrat que ja fa mil anys que és a la intempèrie, ja que fou bastit a la primera meitat del segle XI.
L'entrada al recinte. (cliqueu per veure la foto més gran).
La Font Bordonera quan neix. (cliqueu per veure la imatge més gran).
Hi ha una tradició que les generacions passades han tramès de pares a fills i que ha arribat fins nosaltres per via oral. Tota la gent de la vila l’ha sentit contar més d’una vegada. En ella s’explica que el comte de Sellent i la seva esposa tenien una filla que va tenir la desgràcia de quedar-se cega. Després d’esgotar tots els mitjans que tenien al seu abast per guarir la filla van prometre que donarien a la Font Bordonera, de la qual eren senyors, a Santa Maria d’Organyà si la seva filla tornava a veure. Bruniselda, aquest era el seu nom, va recuperar-se d’un tres i no res, però l’alegria els va fer oblidar la promesa feta. La jove perdé de nou la visió i els seus pares, penedits de tot cor, van renovar la promesa, i no solament això, sinó que van conduir l’aigua fins als seus peus amb la qual voltaren el cambril. Aleshores la filla dels comtes va sanar definitivament i no li va tornat mai més la ceguesa que fins llavors tant els havia fet sofrir.
Malgrat tractar-se d’una llegenda, hi ha la còpia d’una escriptura antiga que podia estar relacionada amb aquest fet. Segons el document esmentat, amb data de 15 de juny de l’any 1299, es formalitzà la donació de l’esmentada font per part del senyor Arnau de Sellent i la seva muller, senyora Sància, a nostre Senyor i a Santa Maria d'Organyà, així com als canonges presents llavors i als que hi hauria en l’esdevenidor.
La Font Bordonera acull nombrosos visitants. Quan la gent més hi va és el dilluns de Pasqua Florida, dia en que s’hi fa un aplec. Després de la missa, que se celebra a l’aire lliure, molta gent s’hi queda a dinar escampada per la seva vora. La zona, d’una bellesa salvatge, i on la remor de l’aigua que brolla de la font es converteix en una agradable música, està plena de taules, seients i barbacoes, així com d’esplanades on grans i petits poden passar un agradable dia a la muntanya.
A la porta d’entrada al recinte hi trobem una placa amb un poema del mestre, escriptor i poeta Francesc Espar i Tressens a ran d’un homenatge que la vila d’Organyà va retre a aquest fill il·lustre de la vila l’any 1991.

 
Torna a la pàgina principal

 
Free Web Hosting