|
|
| Com qualsevol història de
tresors, la de Moctezuma és més que enrevessada, ja que per
un cantó, la realitat sembla voler destruir del tot el mite creat
al voltant de la princesa asteca Maria Xipaguazin Moctezuma, la qual, segons
algunes fonts, es va casar fa uns cinc segles amb el noble Joan Grau, que
era baró de Toloriu, població de l’Alt Urgell limítrofa
amb la comarca de la Cerdanya.
Diuen alguns documents que Maria de Moctezuma, filla del novè emperador asteca, Diego Moctezuma II, va arribar a Espanya acompanyada de dos germans seus, Pere i Isabel, al segle XVI i que va contraure noces amb Joan Grau, baró de Toloriu. Menys sort van tenir els seus dos germans, que van tornar al que avui coneixem com a Mèxic, on van morir assassinats pels nadius. Es diu que en Joan Grau i la princesa o emperadriu asteca van anar a viure al poble de Toloriu i que també feien estades a casa Vima, una casa de pagès que és a prop de l’antic camí del Quer Foradat a Martinet passant per Béixec, i on podria estar enterrat un fabulós tresor. Altres fonts indiquen que la noble asteca va ser sebollida, juntament amb l’esmentat tresor, a l’església de Toloriu, just sota l’altar major, després de morir el dia 10 de gener de 1537. Tant si és cert com si no ho és, sí que hi ha constància que moltes persones han cercat, tot sembla indicar que infructuosament, l’esmentat tresor. D’aquesta manera, l’any 1934 uns alemanys van comprar per 3.000 pessetes una casa de pagès coneguda amb el nom de cal Caló i totes les propietats situades entre el Quer Foradat i casa Vima, però no van trobar la fortuna que esperaven. Ja a la dècada dels 60, uns madrilenys van intentar comprar cal Caló i Vima, però no ho van aconseguir, Potser en tot aquest afer, digne de les millors històries de Salgari i els seus bucaners, els més afavorits van ser uns masovers que van trobar unes monedes d’or a Vima i que, vés a saber!, potser pertanyien al tresor de Moctezuma. També hi ha constància que uns masovers, no necessàriament els mateixos que hem esmentat, els hereus dels quals viuen actualment al Principat d’Andorra, disposen d’uns pagarés on es demostra que havien deixat diners a diferents persones de la Cerdanya. La guerra civil espanyola va invalidar aquests documents, que tot indica constituïen una gran fortuna. Potser els diners deixats també procedien de l’hipotètic tresor de Moctezuma. En tot cas, hi ha constància que el banquer Calçot, de la Seu d’Urgell, havia fet públic que els masovers de casa Vima li havien dut moltes monedes d’or i algunes de països estrangers. Aquí neix autènticament la llegenda del tresor de la princesa. Als veïns de Toloriu i el Quer Foradat no els agrada massa parlar del tema. D’altra banda, algunes fonts asseguren que qui va ser enterrada a l’església de Toloriu no era Maria Xipaguazin, sinó la filla del matrimoni amb Joan Grau, Maria Moctezuma Grau, des del dia 10 de gener de 1537 fins a l’any 1936, en què va ser destruïda la tomba. De descendents de la branca dels Moctezuma, malgrat que hagin perdut el cognom amb el pas dels anys, sembla que en queden molts, ja que Moctezuma tenia moltes dones: una emperadriu, dues reines, diverses esposes legítimes i moltes concubines. Com que l’emperadriu només va tenir tres fills, Maria, Pere i Isabel, per llei de successió lògica, és sobre aquests que cal centrar la investigació. Alguns títols dels descendents van ser concedits per Felip II a causa de la renúncia que va fer expressa Pere, un dels fills de l’emperador asteca, a favor de la corona espanyola. Els títols van ser ratificats per Felip IV, l’any 1627, per Carles II, l’any 1684, i per Isabel II, el 1866. Cal destacar el fet que actualment conserven un títol un tal Honorio Feito, marquès de Moctezuma, que viu o vivía a Madrid, i Gonzalo Chavarri, amb un títol nobiliari atorgat per Isabel II en el qual figura l’escut de Moctezuma. En tota aquesta història, no mancada de picaresca, va aparèixer en escena fa uns anys Joan Grau Rifé, el qual, segons diu, és descendent del noble català Joan Grau i Ribó, baró i senyor de Toloriu, lloctinent d’Hernán Cortés i que, segons la llegenda, va casar-se amb la princesa Maria Xipaguazin. Abans d’entrar en els detalls d’aquest obscur personatge, no podem oblidar que a la Biblioteca Central de Barcelona, a la “Colección de documentos relativos al descubrimiento, consulta y organización de las antiguas posesiones de ultramar”, i més concretament encara, a la pàgina 52 del volum 18, consta que Maria Xipaguazin o Maria Moctezuma, com us estimeu més, va morir soltera. El seu suposat marit, Joan Grau, no consta ni figura entre els passatgers d’Índies, ni tampoc entre els conqueridors ni pobladors de Mèxic o Nova Espanya. Es veu difícil, doncs, que hagués pogut ser lloctinent d’Hernán Cortés, com assegurava el prevere de la diòcesi d’Urgell Antoni Soldevila, en uns articles publicats entre 1976 i 1977. També diu, de manera apassionada que “Joan Grau va ser conqueridor d’imperis amb l’amor en lloc de les armes” Mossèn Antoni Soldevila va arribar a publicar fins a dotze articles a la revista Església d’Urgell amb la pretensió de divulgar el que qualifica de “gran epopeia històrica de D. Joan Grau”. Les reivindicacions de Mossèn Soldevila no s’aturen, i en el seu escrit demana a la Diputació de Lleida que converteixi casa Vima en un museu. També fa referència a una comissió investigadora nomenada pel govern l’any 1960. Sobre l’assumpte existeix un escrit de 1977, de l’aleshores ministre de Governació, Rodolfo Martín Villa, en què afirma que “consultats els corresponents arxius, no ha aparegut cap documentació relacionada amb el tema” D’altra banda, Amada López de Meneses, doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat de Madrid, membre del Consell d’Investigacions Científiques i col·laboradora de l’Institut d’Història de Buenos Aires, que va aconseguir el doctorat fent un exhaustiu estudi sobre els descendents de Moctezuma, afirma categòricament que “no va existir mai el principat de Moctezuma. Només existeix el comtat, elevat a ducat per Isabel II. Si existís un fill amb el dret de ser príncep de Moctezuma, hauria de ser descendent de la branca masculina, mai de les dues dones” Malgrat tot, les llegendes continuen sent tan boniques! El que és cert és la gran quantitat de tinta vessada a l’entorn d’aquest afer. La proximitat de la serralada del Cadí i la seva tradició excursionista ha fet que moltes persones s’hagin interessat pel tema. Entre Elles, F. Gurri Serra parla extensament d’aquesta història al número 10 de la revista “Amigos de la ciudad” corresponent a març-abril de l’any 1965. En ella parla d’una acta notarial referent a la còpia del testament de Maria Xipaguazin Moctezuma, ratificat pel notari Manuel Pallàs de Torrents, de l’Ajuntament de Benavarri, que diu el següent: “Certifico, doy fe y testimonio de verdad que se me exive un testamento otorgado por la princesa Maria Chipaguazin-Moctezuma ante el rector de Toloriu, a siete de noviembre de 1536” Arribats a aquest punt, el personatge que ens ocuparà és Joan Grau Rifé, perquè resulta que aquest singularíssim senyor s’autoproclama S.M.I. i R. Príncep Guillem III de Grau-Moctezuma, descendent legítim del baró de Toloriu i de Moctezuma II per via de la seva filla Maria. El conegut periodista Enrique Rubio, que durant mig segle s’ha dedicat a investigar les estafes i els seus protagonistes, ens deixa en Guillem Grau a l’alçada de la sola de la sabata. Representant el paper de legítim descendent de Moctezuma, l’eixerit personatge va fer ús i abús, en benefici propi, de la corona asteca, es va definir com a príncep de Mèxic a l’exili i va viure a l’esquena de vanitosos als quals concedia títols, medalles i càrrecs, pels quals deixaven la corresponent aportació econòmica. La primera notícia de Guillem Grau apareix l’any 1952. Es tractava del fill d’un industrial barceloní, l’única germana del qual treballava a la notaria de l’alcalde Porcioles. El seu ego queda prou de manifest en les targetes que es feia imprimir amb el lema que abans hem esmentat. Guillem Grau organitzava sopars als quals convidava tots els títols de la corona asteca que ell mateix havia investit. Quan va ser detingut per estafa per la policia barcelonina es van saber els preus d’aquests títols: 200.000 pessetes per un comtat, 300.000 pessetes per un marquesat i gairebé un milió de pessetes per un ducat. Distribuïa unes cent condecoracions anuals, entre diplomes, medalles i creus, a comanadors, oficials, grans oficials, etc. Lluís Montal va presentar denúncia contra Grau Rifé a la policia davant de la gran quantitat de despeses que ocasionava el càrrec que tenia a l’empresa Tyles Oil Products, amb seu a Via laietana 38, de la qual Guillem Grau era director gerent. Els diners anaven a parar a comptes corrents oberts a nom de l’emperador. Gent de peles, autoritats i fins i tot el president del Tribunal Suprem l’any 1960 havien rebut condecoracions. Aquest darrer va sortir fotografiat als diaris de l’època en rebre la Soberana e Imperial Orden de la Corona Azteca, con el cargo de Caballero del Gran Collar. A l’acte hi va assistir, entre d’altres, el secretari degà de la Sala Segona del Suprem, Ruperto Lafuente. Segons explica Enrique Rubio, entre els títols més divertits cal fer esment del de patge reial atorgat a l’agost de 1972 a un nét de l’alcalde del Vendrell, i el de pastisser d’honor de la corona asteca, el gener de 1974 al pastisser Ramon March. Després d’aquella detenció Guillem Grau reconeix l’error i la falsedat de tota la història i diu que “estava equivocat i no tenia força moral per acabar l’assumpte... ho feia per la meva filla”. Amb la lliçó apresa i el bagatge de l’experiència, Grau torna a delinquir, fa altres estafes i és detingut de nou per la policia l’any 1987. Entre els delictes dels quals l’acusen cal esmentar una estafa a la Generalitat de Catalunya. Va demanar a l’ens autonòmic una subvenció de gairebé 18 milions de pessetes per instal·lar energia solar en unes suposades granges terapèutiques. Va rebre més de 4 milions, fins que la institució catalana es va assabentar de l’ensarronada. Com heu pogut veure, és difícil de precisar la veritat o la falsedat dels lligams del regne de Moctezuma amb Toloriu, ja que els documents de l’època es contradiuen. D’altra banda, la nissaga de nobles estafadors sembla que no s’ha acabat, i entre ells hi ha aquest eixerit personatge anomenat Guillem Grau Rifé, que no té cap entroncament amb l’arbre genealògic dels Moctezuma. Finalment, un bon amic seu fins que van partir peres, el marquès de Haro, que en un moment donat va ser cap de la Casa Civil de Moctezuma, l’any 1992 encara va presidir una investidura al castell d’Albatàrrec, tot i haver-hi en aquells moments una ordre de recerca i captura contra ell. Entre les gestes del marqués de Haro hi ha el fet d’haver estat jutjat l’any 1975 per falsificació de bitllets de mil. Si aneu a Toloriu, no deixeu d’anar a veure la placa que hi ha a la façana de l’església, en la qual hom pot llegir: “El capítol dels cavallers de l’Ordre de la Corona Asteca de França a la memòria de S.A.I. Princesa Xipaguazin Moctezuma, esposa del noble Joan Grau, baró de Toloriu, morta l’any 1537” Signa la placa, datada l’any 1963, el cavaller L. Vilar Prada de Mir. Una altra de les moltes condecoracions i associacions d’aquest obscur i singular personatge anomenat Guillem Grau Rifé. |
|
|
