|
Ball Cerdà a la plaça
del Mercat o, més coneguda, com de Patalín. Foto de Ricard
Lobo. (Cliqueu per a veure la imatge més gran).
|
|
|
En primer
lloc cal dir que el nom de "Ball Cerdà, prové de Cerdanya.
En quant al seu origen, si més no com es balla actualment, podem
datar-lo, com altres balls d'igual cadència i punteig (ball pla),
al segle XVII. Si analitzem, però, les seves seqüències,
s´hi adivina una transformació d'un ball més primitiu
que faria al·lusió a un himne solar.
La importància que li podem
atribuir és que s'ha mantingut al llarg del temps quasi sense grans
alteracions. Com una dansa oberta, els més grans han estat mestres
dels més joves. Només petites variacions han afectat la vestimenta
de la qual us en parlarem més endavant.
Cal destacar que la Seu no concep
la seva Festa Major sense el Ball Cerdà, de manera que, sense adonar-nos,
s'ha convertit en el ball oficial de la ciutat.
Hem de recordar també que
es ballava, fins abans de la guerra Civil "1936-1939" per Carnestoltes.
Tenia, però, un aire més seriós per la intervenció
del "caçador", un grotesc personatge que atreia l'atenció
del públic, vestit amb pantalons curts, jaqueta de pana, leguis
i espardenyes viguetanes. La gràcia d'aquest maligne home era la
de sorprendre als distrets de la plaça mentre miraven al ball. Amb
una canya els tocava per darrera i en girar-se els enfarinava, la qual
cosa feia riure, sobretot, als que estaven protegits per l'alçada
dels balcons. Això que expliquem es feia el diumenge de Carnaval.
El dimarts es ballava amb el |